diumenge, 9 de maig del 2010

Síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació a l'assignatura "educació mediàtica"

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents llenguatges i mitjans de comunicació. Sense aquesta capacitat fonamental, els ciutadans tenim molt difícil l’accés a les oportunitats que digitalment se’ns ofereixen avui en dia. El Parlament europeu assenyala que la nova assignatura haurà de tenir “un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques, així com a projectes extraescolars”. I recomana “l’elaboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica”. A més, també subratllen la necessitat de millorar les infraestructures en les escoles perquè tots els alumnes tinguen accés a Internet.
A l’informe aprovat s’assenyala la necessitat de impulsar l’alfabetització mediàtica també entre els adults perquè són ells qui influeixen en els hàbits d’utilització dels mitjans utilitzats pels infants.

Com es pot valorar en el que he comentat, crec que l'aplicació d'aquesta assignatura tindria més avantatges que inconvenients ja que des de l’escola, s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes a entendre i intactuar amb els mitjans audiovisuals, aquestes disciplines poden ser l’instrument que propici l’anàlisi dels mitjans de comunicació des d’una vessant pràctica i dotar l’alumnat amb unes eines per enfrontar-se, per exemple, a la publicitat, a la informació i l'opinió en els mitjans de comunicació de masses, al cinema... des d’una vessant més crítica i constructiva.

Comentari de: "Manifest per l'educació en comunicació"

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

Els mitjans de comunicació a les seves diverses manifestacions són tractats tangencialment. Es deixa a voluntat del professorat l’opció d’aprofundir en aquest àmbit de la comunicació de masses sense valorar el grau de formació i capacitació d’aquests professionals. Més que mai necessitem d'aquests mitjans audiovisuals per a educar, per tant necessitem mestres capaços d'entendre-ho.

La primera passa per a una educació en mitjans ja està donada: la seva integració en el currículum de diferents àrees. Però cal anar més enllà, perquè no es pot quedar només en un fet testimonial, sinó que s’han de dur a terme actuacions educatives encaminades a aconseguir no quedar-nos enrrere en aquesta nova era, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.

Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.


Tot allò que ens envolta, que veiem,... influeix en la nostra persona. Necessitem adaptar-nos a aquest món envoltat de noves tecnologies. L’educació és relació, és comunicació, és interacció,… L’escola no ha d’estar al marge d’una societat que està formant als nostres infants, ha de tirar endavant, contribuir a la bona educació d’aquests i mai quedar-se enrere del canvi i ritme d'evolució de la societat.

Llibre blanc: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.


Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.


La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.


El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.



Els nens saben aprendre, saben utilitzar la seva intel·ligència, es desenvolupen a partir de l'aprenentatge de la vida, de les relacions socials, de l’educació que pot rebre a les escoles, però sobretot de el dia a dia, i de les influències i formes de vida que veu a casa seva i a la seva societat. Els mestres faciliten que aquest infants, siguin part útil, en un futur, del seu context social.

Però si demanen professors mes qualificats per a dur a terme una bona tasca docent? Modifiquen la llei d'educació per tal de que els alumnes arribin a assolir un nivell d'aprenentatge més correcta pel nivell de vida de la nostra societat? No seria millor que entre tots, entre tots els membres d'aquesta societat, entre totes les parts implicades, arribéssim a un consens, i és parlés de la necessitat dels nostres infants? La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

Els mitjans audiovisuals formen part de la nostra vida i la dels nostres infants, està en les nostres mans evitar que el procés de socialització, educació o formació d'aquests, vagi guiada pels mitjans de comunicació. Però tots sabem que moltes de les hores que els infants passen davant la televisió és culpa dels pares.

Per tant, a l'escola i a casa és important fer entendre als nens que les relacions socials, familiars,... la possibilitat de fer coses, passar-s'ho bé sense necessitat d'estar enganxats tots davant la televisió, és un dels objectius que principalment hem d’arribar a aconseguir en aquestes edats primerenques. El meu pare fa 40 anys, no tenia televisió, ni Internet, ni mòbil,...entenc que el món evoluciona i amb ell els mitjans tecnològics, audiovisuals,... però amb això només vull fer èmfasi en que la seva forma de viure i de passar-s’ho bé era la de relacionar-se, jugar, riure, tant amb amics com familiars,... Què ens queda avui en dia d'aquesta relació? Sí, a les escoles encara hi existeix aquesta relació social, fora d'elles, gairebé res ens queda...


Les programacions de la ràdio i de la televisió, en les franges més susceptibles d'audiència d'infants i adolescents, han d'afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l'Estat democràtic i social". Les emissions de televisió no han d'incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
Els objectius educatius dels mitjans audiovisuals, què haurien de fer per potenciar els valors humans i els principis democràtics i socials, o a partir de quins criteris podem determinar que una programació o un anunci publicitari perjudica seriosament la salut mental, física o moral de la infància. La dificultat de l'empresa, però, no eximeix el Consell de l'Audiovisual de tractar de donar resposta a aquests interrogants i fer front a les inquietuds que reflecteix el manament legal.
És evident que hi ha una preocupació social davant d'un panorama audiovisual imprevisible pel que fa als efectes o influències dels continguts audiovisuals en la socialització i formació de la infància a tots els nivells. És prou clar que una de les maneres, potser la millor, de protegir la infància és mitjançant l'educació.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació

Per parlar dels valors que s'intenten transmetre a l'escola vull fer referència a valors com la llibertat, la convivència, el treball, l'autonomia, la individualitat, la solidaritat, l'amistat, l'educació, el pluralisme, la responsabilitat, el respecte, la comunicació, entre d'altres.
Per educar a l'escola cal un acte de voluntat, és a dir, entendre que l'ensenyament és cosa de tots, en això consisteix l'acció educativa. És entendre, des del punt de vista del mestre, que la intenció és transmetre una cultura i la capacitat de formar persones capaces de viure en una societat i que poc a poc siguin persones lliures, participatives i autosuficients. L'escola no diu a cada persona com ha de ser i/o fer, sinó que dóna als infants les eines per poder, de mica en mica, poder integrar-se en aquesta societat tan complexa. Per tant, entenen per sobre de tot, que cada persona és diferent.
En canvi, els mitjans de comunicació influeixen en les maneres de fer i de comportar-se de les persones en la societat. Juguen amb les emocions, els valors i els sentiments. Ens fan associar un producte, una notícia, una acció… a un valor desitjat: benestar, felicitat, èxit, seguretat, aventura, contraposició, odi cap a alguna cosa o alguna persona... Distorsionen la realitat de manera que les imatges, paraules, música, text,etc. Poc tenen a veure amb la realitat. Amaguen la finalitat que es proposen i enlluernen a l’espectador amb la forma com ho presenten.

Descripció d'un anunci de televisió

ANUNCI DE TVE - EL CANVI CLIMÀTIC.

He triat aquest anunci ja que transmet una realitat vigent: l’afecta que està tenint pel nostre planeta el canvi climàtic. En aquest anunci no fan falta paraules, les imatges i la cançó de fons, de Joan Manuel Serrat cantada per una nena, et fan veure el que volen transmetre.

L’anunci comença amb una imatge i un any, el 2007. Durant el transcurs de l’anunci es va veient un paisatge de fons que va canviant en relació als anys. En un inici s’observa un paisatge verd, ple de vida, mentre que els anys van augmentant, el paisatge acaba sent desolador. Tot això, mentre s’escolta la cançó. Només s’escolta una veu en off al final que diu: si no aturem el canvi climàtic, els nostres fills no coneixeran aquesta terra, canviem-ho!

És possible que cuidem el nostre planeta si tots som conscients d’aquesta necessitat. Però en aquest món on el consumisme, materialisme,... és la principal forma de vida de tots nosaltres, serà bastant difícil aconseguir-ho. Fent anuncis com aquest no aconseguiran canviar la mentalitat de la societat en relació al canvi climàtic, però si que fan l’intent recordant als espectadors que els que realment ho patiran no serem nosaltres, sinó els nostres fills.


Si no el visualitzeu de forma correcta, entreu al següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=1DDM6JQEmXA

Personatges de la sèrie de televisió "AÍDA"

A continuació podeu veure un petit anàlisi de dos personatges de la sèrie "Aída":

“El Luisma”: És un noi alt i sempre vesteix amb texans i samarretes ajustades. Es relaciona amb tothom però va molt a la seva. És un toxicòman recuperat que ha perdut, durant el procés de desintoxicació, el poc sentit comú que tenia abans de caure en el món de les drogues. Viu a casa la seva germana Aída ( ella ja no surt a la sèrie ) amb la seva mare i els seus tres nebots. De totes les idees del món, aquest personatge sempre escollirà la pitjor de totes per sortir-se’n amb la seva, sense importar-li el que hagi de fer per aconseguir-ho. Cal dir però, que en el fons és bon noi i respectuós, però com fa el paper de tonto, se n’adona, sempre massa tard, que el que fa o farà pot afectar a algú.
Està enamorat de la “Paz”, i encara que va ser difícil enamorar-la, ara per ara, estan sortint i vivint junts.

"Fidel": És un noi alt, amb els cabells arrissats i porta ulleres. És homosexual i no ho amaga, no té por del que pensa ni de mostrar com és. Sap que és intel·ligent i l’agrada relacionar-se amb gent com ell. Encara que és molt sociable i li agrada tenir sempre la raó, mostra una gran inseguretat i és molt sensible. Té gestos extremadament afeminats i els utilitza per a captar l’atenció del qui té al costat.
Té la necessitat de sentir-se estimat, i encara que no ho diu ho demostra amb els seus pensaments, somnis, desitjos de trobar el seu príncep blau i que l’estimi per tota la vida.
El Rol d’aquest noi, en un principi podria dir que no té gaire a veure amb molts dels altres personatges de la sèrie ja que són incults i egocèntrics. Però no passa pas desapercebut ja que es fa notar i és relaciona amb tothom.

diumenge, 4 d’abril del 2010

COMENTARI DE L'ARTICLE: Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Al llarg de la història tant la ràdio com la televisió han emès programes ficticis que inicialment s'han fet passar per històries reals. La majoria dels mitjans que han participat en aquestes emissions s'han defensat davant la polèmica i l'escàndol provocats assegurant que en realitat aquests simulacres són un exercici per demostrar les reaccions que tindria la societat davant d'un fet similar i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat.

Impressionant veure el gran impacte social que tenen els mitjans de comunicació vers les persones. Sigui mentida o veritat el que en ells s'hi diu, saben quines estratègies aplicar per manipular i fer creure a l'espectador que el que estan dient està succeint de veritat.
Les característiques doncs, que són iguals en tots els telenotícies i que van utilitzar també per donar a conèixer aquestes notícies falses són:
- Careta de presentació:
Imatges efectistes de presentació destinades a identificar el programa que, acompanyades de la música, creen un ambient d'interès i transcendència sobre allò que es veurà.
- Presentació de titulars:
Mitjançant un llenguatge breu i impactant es fa referència a les notícies més importants del dia. En aquests titulars juga un paper fonamental el to de veu, categòric, sense discussió, d'allò que s'ha esdevingut. De fet, ja és la primera selecció que té com a objectiu presentar quines són les notícies que aquella cadena televisiva considera més interessants.
- Presentador/a:
El presentador no és aliè a aquest plantejament intencionat.
-Llenguatge connotatiu:
És un dels aspectes que passen més desapercebuts i que, això no obstant, donen una càrrega d'intencionalitat més gran a la notícia.
El to de veu, lleugerament satisfactori de vegades, amb certa ironia, amb un xic de sorna o amb to de descrèdit d'altres vegades, fan que la notícia aparentment presentada com a neutra, en realitat no ho sigui, ja que el locutor està utilitzant altres formes d'expressió a més de les derivades del camp semàntic de la paraula.
- Muntatge:
Els telenotícies, igual que d'altres gèneres audiovisuals, estan condicionats pel muntatge, en aquest cas de les notícies, és a dir, del seu encadenament, del seu lloc en el programa.
Tots sabem que els telenotícies tenen un interès social ja que són considerats com a fonts d'informació real.

La cordialitat, presència, forma de transmetre i donar a conèixer la informació, per part dels presentadors i del telenotícies en general, et fa veure la importància en l'utilització de les característiques anteriorment esmentades, per captar l'atenció de l'espectador.
Els motius més importants cal trobar-los en:
- La gran audiència: En ser tanta la gent que veu els informatius de la televisió (és la principal font de notícies per a la majoria de la població) serà molta la gent sobre la qual la televisió tindrà influència.
- La ignorància de les limitacions: Si l'espectador no és conscient de les limitacions que hem anat mostrant (la tv no presenta tota la realitat, no mostra tots els temes, ni totes les imatges, ni expressa totes les idees, està sotmès a pressions comercials, d'audiència, etc.) seguirà confiant excessivament en la televisió i en la seva capacitat de ser un reflex de la realitat. Per tant, la manca de sentit crític de l'espectador dóna encara més força a la televisió. La força de les imatges: Aquest és el punt clau.
Els seus trets fonamentals són:
--> La credibilitat. Pel simple fet que estem veient imatges d'un fet ens el creiem de manera espontània. És un mecanisme automàtic de la nostra ment i de la nostra cultura. Si ho estic veient, m'ho crec.
--> L'expressivitat. Les imatges comuniquen moltes coses, són un element expressiu de primer ordre.
--> L'impacte de les emocions. Aquest és el principal motiu pel que les imatges tenen tanta força. Poden modificar opinions i conductes i portar-nos a prendre decisions importants per a la nostra vida amb més contundència que qualsevol altra versió dels fets que ens arribi a través de la ràdio o els diaris. Les imatges tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat fins a extrems que a vegades ens pot costar controlar. Les imatges passen de llarg pel nostre cervell i arriben directament al cor on toquen la nostra emotivitat. La raó s'ho mira de lluny.

Són notícies que han seguit els criteris d'excepcionalitat, de conseqüències per la població, de proximitat emocional, de proximitat temporal i d'existència d'imatges.
Per tant, i per concloure, deixar constància de que les imatges, l'esdeveniment, el missatge, els elements vigents en el text en off, la manipulació i el gran impacte social que aquest mitjà de comunicació té pels espectadors és el que fa que esdeveniments que no són reals, ho acabin éssent.