Síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació a l'assignatura "educació mediàtica"

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents llenguatges i mitjans de comunicació. Sense aquesta capacitat fonamental, els ciutadans tenim molt difícil l’accés a les oportunitats que digitalment se’ns ofereixen avui en dia. El Parlament europeu assenyala que la nova assignatura haurà de tenir “un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques, així com a projectes extraescolars”. I recomana “l’elaboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica”. A més, també subratllen la necessitat de millorar les infraestructures en les escoles perquè tots els alumnes tinguen accés a Internet.
A l’informe aprovat s’assenyala la necessitat de impulsar l’alfabetització mediàtica també entre els adults perquè són ells qui influeixen en els hàbits d’utilització dels mitjans utilitzats pels infants.

Com es pot valorar en el que he comentat, crec que l'aplicació d'aquesta assignatura tindria més avantatges que inconvenients ja que des de l’escola, s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes a entendre i intactuar amb els mitjans audiovisuals, aquestes disciplines poden ser l’instrument que propici l’anàlisi dels mitjans de comunicació des d’una vessant pràctica i dotar l’alumnat amb unes eines per enfrontar-se, per exemple, a la publicitat, a la informació i l'opinió en els mitjans de comunicació de masses, al cinema... des d’una vessant més crítica i constructiva.

Comentari de: "Manifest per l'educació en comunicació"

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

Els mitjans de comunicació a les seves diverses manifestacions són tractats tangencialment. Es deixa a voluntat del professorat l’opció d’aprofundir en aquest àmbit de la comunicació de masses sense valorar el grau de formació i capacitació d’aquests professionals. Més que mai necessitem d'aquests mitjans audiovisuals per a educar, per tant necessitem mestres capaços d'entendre-ho.

La primera passa per a una educació en mitjans ja està donada: la seva integració en el currículum de diferents àrees. Però cal anar més enllà, perquè no es pot quedar només en un fet testimonial, sinó que s’han de dur a terme actuacions educatives encaminades a aconseguir no quedar-nos enrrere en aquesta nova era, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.

Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.

Tot allò que ens envolta, que veiem,... influeix en la nostra persona. Necessitem adaptar-nos a aquest món envoltat de noves tecnologies. L’educació és relació, és comunicació, és interacció,… L’escola no ha d’estar al marge d’una societat que està formant als nostres infants, ha de tirar endavant, contribuir a la bona educació d’aquests i mai quedar-se enrere del canvi i ritme d'evolució de la societat.

Llibre blanc: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.

La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.

Els nens saben aprendre, saben utilitzar la seva intel·ligència, es desenvolupen a partir de l'aprenentatge de la vida, de les relacions socials, de l’educació que pot rebre a les escoles, però sobretot de el dia a dia, i de les influències i formes de vida que veu a casa seva i a la seva societat. Els mestres faciliten que aquest infants, siguin part útil, en un futur, del seu context social.

Però si demanen professors mes qualificats per a dur a terme una bona tasca docent? Modifiquen la llei d'educació per tal de que els alumnes arribin a assolir un nivell d'aprenentatge més correcta pel nivell de vida de la nostra societat? No seria millor que entre tots, entre tots els membres d'aquesta societat, entre totes les parts implicades, arribéssim a un consens, i és parlés de la necessitat dels nostres infants? La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

Els mitjans audiovisuals formen part de la nostra vida i la dels nostres infants, està en les nostres mans evitar que el procés de socialització, educació o formació d'aquests, vagi guiada pels mitjans de comunicació. Però tots sabem que moltes de les hores que els infants passen davant la televisió és culpa dels pares.

Per tant, a l'escola i a casa és important fer entendre als nens que les relacions socials, familiars,... la possibilitat de fer coses, passar-s'ho bé sense necessitat d'estar enganxats tots davant la televisió, és un dels objectius que principalment hem d’arribar a aconseguir en aquestes edats primerenques. El meu pare fa 40 anys, no tenia televisió, ni Internet, ni mòbil,...entenc que el món evoluciona i amb ell els mitjans tecnològics, audiovisuals,... però amb això només vull fer èmfasi en que la seva forma de viure i de passar-s’ho bé era la de relacionar-se, jugar, riure, tant amb amics com familiars,... Què ens queda avui en dia d'aquesta relació? Sí, a les escoles encara hi existeix aquesta relació social, fora d'elles, gairebé res ens queda...

Les programacions de la ràdio i de la televisió, en les franges més susceptibles d'audiència d'infants i adolescents, han d'afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l'Estat democràtic i social". Les emissions de televisió no han d'incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
Els objectius educatius dels mitjans audiovisuals, què haurien de fer per potenciar els valors humans i els principis democràtics i socials, o a partir de quins criteris podem determinar que una programació o un anunci publicitari perjudica seriosament la salut mental, física o moral de la infància. La dificultat de l'empresa, però, no eximeix el Consell de l'Audiovisual de tractar de donar resposta a aquests interrogants i fer front a les inquietuds que reflecteix el manament legal.
És evident que hi ha una preocupació social davant d'un panorama audiovisual imprevisible pel que fa als efectes o influències dels continguts audiovisuals en la socialització i formació de la infància a tots els nivells. És prou clar que una de les maneres, potser la millor, de protegir la infància és mitjançant l'educació.