Síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació a l'assignatura "educació mediàtica"

L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents llenguatges i mitjans de comunicació. Sense aquesta capacitat fonamental, els ciutadans tenim molt difícil l’accés a les oportunitats que digitalment se’ns ofereixen avui en dia. El Parlament europeu assenyala que la nova assignatura haurà de tenir “un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques, així com a projectes extraescolars”. I recomana “l’elaboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica”. A més, també subratllen la necessitat de millorar les infraestructures en les escoles perquè tots els alumnes tinguen accés a Internet.
A l’informe aprovat s’assenyala la necessitat de impulsar l’alfabetització mediàtica també entre els adults perquè són ells qui influeixen en els hàbits d’utilització dels mitjans utilitzats pels infants.

Com es pot valorar en el que he comentat, crec que l'aplicació d'aquesta assignatura tindria més avantatges que inconvenients ja que des de l’escola, s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes a entendre i intactuar amb els mitjans audiovisuals, aquestes disciplines poden ser l’instrument que propici l’anàlisi dels mitjans de comunicació des d’una vessant pràctica i dotar l’alumnat amb unes eines per enfrontar-se, per exemple, a la publicitat, a la informació i l'opinió en els mitjans de comunicació de masses, al cinema... des d’una vessant més crítica i constructiva.

Comentari de: "Manifest per l'educació en comunicació"

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%e2%80%99educacio-en-comunicacio/

Els mitjans de comunicació a les seves diverses manifestacions són tractats tangencialment. Es deixa a voluntat del professorat l’opció d’aprofundir en aquest àmbit de la comunicació de masses sense valorar el grau de formació i capacitació d’aquests professionals. Més que mai necessitem d'aquests mitjans audiovisuals per a educar, per tant necessitem mestres capaços d'entendre-ho.

La primera passa per a una educació en mitjans ja està donada: la seva integració en el currículum de diferents àrees. Però cal anar més enllà, perquè no es pot quedar només en un fet testimonial, sinó que s’han de dur a terme actuacions educatives encaminades a aconseguir no quedar-nos enrrere en aquesta nova era, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social. És del tot necessari oferir als nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms i racionals.

Immersos en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement, la informació, la tecnologia són fonts directes de poder. Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans dominadors, l’enorme complexitat del nostre món i se’ns donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.

Tot allò que ens envolta, que veiem,... influeix en la nostra persona. Necessitem adaptar-nos a aquest món envoltat de noves tecnologies. L’educació és relació, és comunicació, és interacció,… L’escola no ha d’estar al marge d’una societat que està formant als nostres infants, ha de tirar endavant, contribuir a la bona educació d’aquests i mai quedar-se enrere del canvi i ritme d'evolució de la societat.

Llibre blanc: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.

La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.

Els nens saben aprendre, saben utilitzar la seva intel·ligència, es desenvolupen a partir de l'aprenentatge de la vida, de les relacions socials, de l’educació que pot rebre a les escoles, però sobretot de el dia a dia, i de les influències i formes de vida que veu a casa seva i a la seva societat. Els mestres faciliten que aquest infants, siguin part útil, en un futur, del seu context social.

Però si demanen professors mes qualificats per a dur a terme una bona tasca docent? Modifiquen la llei d'educació per tal de que els alumnes arribin a assolir un nivell d'aprenentatge més correcta pel nivell de vida de la nostra societat? No seria millor que entre tots, entre tots els membres d'aquesta societat, entre totes les parts implicades, arribéssim a un consens, i és parlés de la necessitat dels nostres infants? La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

Els mitjans audiovisuals formen part de la nostra vida i la dels nostres infants, està en les nostres mans evitar que el procés de socialització, educació o formació d'aquests, vagi guiada pels mitjans de comunicació. Però tots sabem que moltes de les hores que els infants passen davant la televisió és culpa dels pares.

Per tant, a l'escola i a casa és important fer entendre als nens que les relacions socials, familiars,... la possibilitat de fer coses, passar-s'ho bé sense necessitat d'estar enganxats tots davant la televisió, és un dels objectius que principalment hem d’arribar a aconseguir en aquestes edats primerenques. El meu pare fa 40 anys, no tenia televisió, ni Internet, ni mòbil,...entenc que el món evoluciona i amb ell els mitjans tecnològics, audiovisuals,... però amb això només vull fer èmfasi en que la seva forma de viure i de passar-s’ho bé era la de relacionar-se, jugar, riure, tant amb amics com familiars,... Què ens queda avui en dia d'aquesta relació? Sí, a les escoles encara hi existeix aquesta relació social, fora d'elles, gairebé res ens queda...

Les programacions de la ràdio i de la televisió, en les franges més susceptibles d'audiència d'infants i adolescents, han d'afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l'Estat democràtic i social". Les emissions de televisió no han d'incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
Els objectius educatius dels mitjans audiovisuals, què haurien de fer per potenciar els valors humans i els principis democràtics i socials, o a partir de quins criteris podem determinar que una programació o un anunci publicitari perjudica seriosament la salut mental, física o moral de la infància. La dificultat de l'empresa, però, no eximeix el Consell de l'Audiovisual de tractar de donar resposta a aquests interrogants i fer front a les inquietuds que reflecteix el manament legal.
És evident que hi ha una preocupació social davant d'un panorama audiovisual imprevisible pel que fa als efectes o influències dels continguts audiovisuals en la socialització i formació de la infància a tots els nivells. És prou clar que una de les maneres, potser la millor, de protegir la infància és mitjançant l'educació.

Els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació

Per parlar dels valors que s'intenten transmetre a l'escola vull fer referència a valors com la llibertat, la convivència, el treball, l'autonomia, la individualitat, la solidaritat, l'amistat, l'educació, el pluralisme, la responsabilitat, el respecte, la comunicació, entre d'altres.
Per educar a l'escola cal un acte de voluntat, és a dir, entendre que l'ensenyament és cosa de tots, en això consisteix l'acció educativa. És entendre, des del punt de vista del mestre, que la intenció és transmetre una cultura i la capacitat de formar persones capaces de viure en una societat i que poc a poc siguin persones lliures, participatives i autosuficients. L'escola no diu a cada persona com ha de ser i/o fer, sinó que dóna als infants les eines per poder, de mica en mica, poder integrar-se en aquesta societat tan complexa. Per tant, entenen per sobre de tot, que cada persona és diferent.
En canvi, els mitjans de comunicació influeixen en les maneres de fer i de comportar-se de les persones en la societat. Juguen amb les emocions, els valors i els sentiments. Ens fan associar un producte, una notícia, una acció… a un valor desitjat: benestar, felicitat, èxit, seguretat, aventura, contraposició, odi cap a alguna cosa o alguna persona... Distorsionen la realitat de manera que les imatges, paraules, música, text,etc. Poc tenen a veure amb la realitat. Amaguen la finalitat que es proposen i enlluernen a l’espectador amb la forma com ho presenten.

Descripció d'un anunci de televisió

ANUNCI DE TVE - EL CANVI CLIMÀTIC.

He triat aquest anunci ja que transmet una realitat vigent: l’afecta que està tenint pel nostre planeta el canvi climàtic. En aquest anunci no fan falta paraules, les imatges i la cançó de fons, de Joan Manuel Serrat cantada per una nena, et fan veure el que volen transmetre.

L’anunci comença amb una imatge i un any, el 2007. Durant el transcurs de l’anunci es va veient un paisatge de fons que va canviant en relació als anys. En un inici s’observa un paisatge verd, ple de vida, mentre que els anys van augmentant, el paisatge acaba sent desolador. Tot això, mentre s’escolta la cançó. Només s’escolta una veu en off al final que diu: si no aturem el canvi climàtic, els nostres fills no coneixeran aquesta terra, canviem-ho!

És possible que cuidem el nostre planeta si tots som conscients d’aquesta necessitat. Però en aquest món on el consumisme, materialisme,... és la principal forma de vida de tots nosaltres, serà bastant difícil aconseguir-ho. Fent anuncis com aquest no aconseguiran canviar la mentalitat de la societat en relació al canvi climàtic, però si que fan l’intent recordant als espectadors que els que realment ho patiran no serem nosaltres, sinó els nostres fills.

Si no el visualitzeu de forma correcta, entreu al següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=1DDM6JQEmXA

Personatges de la sèrie de televisió "AÍDA"

A continuació podeu veure un petit anàlisi de dos personatges de la sèrie "Aída":

“El Luisma”: És un noi alt i sempre vesteix amb texans i samarretes ajustades. Es relaciona amb tothom però va molt a la seva. És un toxicòman recuperat que ha perdut, durant el procés de desintoxicació, el poc sentit comú que tenia abans de caure en el món de les drogues. Viu a casa la seva germana Aída ( ella ja no surt a la sèrie ) amb la seva mare i els seus tres nebots. De totes les idees del món, aquest personatge sempre escollirà la pitjor de totes per sortir-se’n amb la seva, sense importar-li el que hagi de fer per aconseguir-ho. Cal dir però, que en el fons és bon noi i respectuós, però com fa el paper de tonto, se n’adona, sempre massa tard, que el que fa o farà pot afectar a algú.
Està enamorat de la “Paz”, i encara que va ser difícil enamorar-la, ara per ara, estan sortint i vivint junts.

"Fidel": És un noi alt, amb els cabells arrissats i porta ulleres. És homosexual i no ho amaga, no té por del que pensa ni de mostrar com és. Sap que és intel·ligent i l’agrada relacionar-se amb gent com ell. Encara que és molt sociable i li agrada tenir sempre la raó, mostra una gran inseguretat i és molt sensible. Té gestos extremadament afeminats i els utilitza per a captar l’atenció del qui té al costat.
Té la necessitat de sentir-se estimat, i encara que no ho diu ho demostra amb els seus pensaments, somnis, desitjos de trobar el seu príncep blau i que l’estimi per tota la vida.
El Rol d’aquest noi, en un principi podria dir que no té gaire a veure amb molts dels altres personatges de la sèrie ja que són incults i egocèntrics. Però no passa pas desapercebut ja que es fa notar i és relaciona amb tothom.

COMENTARI DE L'ARTICLE: Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Al llarg de la història tant la ràdio com la televisió han emès programes ficticis que inicialment s'han fet passar per històries reals. La majoria dels mitjans que han participat en aquestes emissions s'han defensat davant la polèmica i l'escàndol provocats assegurant que en realitat aquests simulacres són un exercici per demostrar les reaccions que tindria la societat davant d'un fet similar i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat.

Impressionant veure el gran impacte social que tenen els mitjans de comunicació vers les persones. Sigui mentida o veritat el que en ells s'hi diu, saben quines estratègies aplicar per manipular i fer creure a l'espectador que el que estan dient està succeint de veritat.

Les característiques doncs, que són iguals en tots els telenotícies i que van utilitzar també per donar a conèixer aquestes notícies falses són:

- Careta de presentació:
Imatges efectistes de presentació destinades a identificar el programa que, acompanyades de la música, creen un ambient d'interès i transcendència sobre allò que es veurà.

- Presentació de titulars:
Mitjançant un llenguatge breu i impactant es fa referència a les notícies més importants del dia. En aquests titulars juga un paper fonamental el to de veu, categòric, sense discussió, d'allò que s'ha esdevingut. De fet, ja és la primera selecció que té com a objectiu presentar quines són les notícies que aquella cadena televisiva considera més interessants.

- Presentador/a:
El presentador no és aliè a aquest plantejament intencionat.

-Llenguatge connotatiu:
És un dels aspectes que passen més desapercebuts i que, això no obstant, donen una càrrega d'intencionalitat més gran a la notícia.
El to de veu, lleugerament satisfactori de vegades, amb certa ironia, amb un xic de sorna o amb to de descrèdit d'altres vegades, fan que la notícia aparentment presentada com a neutra, en realitat no ho sigui, ja que el locutor està utilitzant altres formes d'expressió a més de les derivades del camp semàntic de la paraula.

- Muntatge:
Els telenotícies, igual que d'altres gèneres audiovisuals, estan condicionats pel muntatge, en aquest cas de les notícies, és a dir, del seu encadenament, del seu lloc en el programa.

Tots sabem que els telenotícies tenen un interès social ja que són considerats com a fonts d'informació real.

La cordialitat, presència, forma de transmetre i donar a conèixer la informació, per part dels presentadors i del telenotícies en general, et fa veure la importància en l'utilització de les característiques anteriorment esmentades, per captar l'atenció de l'espectador.
Els motius més importants cal trobar-los en:
- La gran audiència: En ser tanta la gent que veu els informatius de la televisió (és la principal font de notícies per a la majoria de la població) serà molta la gent sobre la qual la televisió tindrà influència.
- La ignorància de les limitacions: Si l'espectador no és conscient de les limitacions que hem anat mostrant (la tv no presenta tota la realitat, no mostra tots els temes, ni totes les imatges, ni expressa totes les idees, està sotmès a pressions comercials, d'audiència, etc.) seguirà confiant excessivament en la televisió i en la seva capacitat de ser un reflex de la realitat. Per tant, la manca de sentit crític de l'espectador dóna encara més força a la televisió. La força de les imatges: Aquest és el punt clau.
Els seus trets fonamentals són:
--> La credibilitat. Pel simple fet que estem veient imatges d'un fet ens el creiem de manera espontània. És un mecanisme automàtic de la nostra ment i de la nostra cultura. Si ho estic veient, m'ho crec.
--> L'expressivitat. Les imatges comuniquen moltes coses, són un element expressiu de primer ordre.
--> L'impacte de les emocions. Aquest és el principal motiu pel que les imatges tenen tanta força. Poden modificar opinions i conductes i portar-nos a prendre decisions importants per a la nostra vida amb més contundència que qualsevol altra versió dels fets que ens arribi a través de la ràdio o els diaris. Les imatges tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat fins a extrems que a vegades ens pot costar controlar. Les imatges passen de llarg pel nostre cervell i arriben directament al cor on toquen la nostra emotivitat. La raó s'ho mira de lluny.

Són notícies que han seguit els criteris d'excepcionalitat, de conseqüències per la població, de proximitat emocional, de proximitat temporal i d'existència d'imatges.

Per tant, i per concloure, deixar constància de que les imatges, l'esdeveniment, el missatge, els elements vigents en el text en off, la manipulació i el gran impacte social que aquest mitjà de comunicació té pels espectadors és el que fa que esdeveniments que no són reals, ho acabin éssent.

FETS QUE ACTUALMENT SÓN NOTÍCIA

Excepcionalitat: Serà notícia allò que sigui poc habitual, el contrari a la normalitat. Rellevància dels personatges implicats: Un fet poc important que afecti una persona molt coneguda pot ser considerat notícia simplement per la rellevància social de la persona implicada.
Per posar un clar exemple d'aquests dos criteris veieu el següent enllaç on segueixen parlant de Michael Jackson després de la seva mort. Personatge amb una gran rellevància social, que serà notícia diguin el que diguin :
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/01/cultura/1270099749.html

Rellevància dels personatges implicats: Un fet poc important que afecti una persona molt coneguda pot ser considerat notícia simplement per la rellevància social de la persona implicada.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/04/baleares/1270381006.html

Conseqüències per a la gent: Fet que ens afecta a tots, la crisi econòmica, veieu el següent enllaç:
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/08/ciencia/1244485028.html


Proximitat emocional: Serà notícia allò que ens afecta i ens cau a la vora sigui perquè ha succeït a prop d'on som o perquè la gent implicada ens és propera (perquè han nascut al mateix lloc que nosaltres)
http://www.molletama.cat/societat/mes_de_300_persones_demanen_justicia_per_la_mort_d%E2%80%99una_parella_a_sant_fost-5002509.html
Sóc de Sant Fost de Campsentelles i al enterar-me d'aquesta notícia em vaig sentir molt malament, ja que conec al noi que va provocar l'accident. Rabia, pena i impotència és el que vaig sentir.

Proximitat temporal: Allò que acaba de passar és més notícia que allò que va passar ahir encara que tingui la mateixa importància.
http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2010/04/04/motor/1270365013.html

"Efecte agenda":dels "atentats suicides" succeïts al metre de Moscú, comencen a sorgir nous implicats, noves sospites, relacionen un cas amb un altre,...Passi el que passi i trobin el que trobin serà notícia:

http://noticias.es.msn.com/noticia.aspx?cp-documentid=152824117

UNA MATEIXA NOTÍCIA EN DOS MITJANS DIFERENTS

Els missatges que nosaltres rebem tenen un referent i poden ser esdeveniments públics, però la seva interpretació pot variar segons el receptor, emissor, contingut i la forma en què es presenta. En aquest apartat, doncs, vull deixar constància de com una mateixa notícia (Victor Valdés continuarà éssent el porter del barça?), la donen a conéixer d'una manera o un altre segons els interessos dels emissors.

Els vídeos que es poden visualitzar a continuació, és informació extreta de les notícies de TVE3 i del canal d'Intereconomia: el programa Punto pelota.




Et donen a conèixer aquesta notícia des del punt de vista de que Victor Valdés és un bon professional, bon company, i necessari en el equip. Destaquen el fet de que com a bon professional es mereix un bon sou. És considerat doncs un molt bon porter i el valoren com a tal.

No el critiquen, no es posicionen en com és ell o quin caràcter té, només destaquen una realitat vigent per ell: la renovació o no , del contracte, com a porter del barça.

Des d’un començament ja introdueixen el que diran deixant constància de que “Victor Valdés és i será el eterno portero en duda, siempre qüestionado y pocas veces reconocido”, o “La potería blaugrana ha hecho de Valdés un rebelde, indolente, a veces hasta desafiante”.

Utilitzant imatges de la pel·lícula “Rebelde sin causa”, o frases que Valdés ha pogut dir, porten la notícia cap allà on volen. No deixen a l’espectador que pugui extreure les seves pròpies conclusions, sinó que són ells mateixos, d'una forma inapreciable, els que estan dient com i que han de pensar. Un clar exemple és quan parlen de Valdés comparant-lo amb Casillas. Victor com a professional que és, vol ser reconegut com a tal. No vol ser comparat amb cap altre porter i aquí, els del programa "Punto Pelota", fan aquesta comparació que no és gens necessària. És veu el clar muntatge, com bé diu l'article: D'aquesta manera, l'espectador, de manera inconscient, relaciona les dues notícies amb un mateix estat d'ànim i la primera reforça la segona. I també es dóna a l'inrevés, després d'una notícia que és presentada com a negativa o irònica, pot ser el torn de presentar les notícies de l'oposició o de les "malifetes" dels grups que es mouen fora del sistema.

Es veu la clara diferència entre com exposen el contingut i com el presenten en els dos canals. En el segon vídeo introdueixen valoracions, o parts de la carrera professional de Valdés, que pel context i per la informació que estan proporcionant no són coherents o necessàries. En canvi, en el primer vídeo és veu com l’aprecien, el valoren i el volen com a porter de l’equip de futbol que representa a Barcelona.
S'aprecia, doncs, el clar posicionament de TVE3 amb el Barça i del canal intereconomia amb el Madrid. Diferències que estan en el futbol, però també en la política i en la forma de pensar de moltes persones. Una persona és lliure de creure i defensar la seva ideologia, però les notícies es posicionen massa en el que ells creuen. Com a professionals de la informació haurien de ser més imparcials, sobre tot en el cas d’intereconomia. El to de veu, així doncs el llenguatge connotatiu, la música de fons, les imatges que s'hi poden observar... tot és una influència, negativa o positiva, cap a l’espectador.

Mitjans de comunicació de masses

MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES és un terme utilitzat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'utilitza per a designar unes eines les quals fan arribar a un gran públic la informació, comunicacio i l'entreteniment.

DIFÈRENCIES ENTRE LA PREMSA, LA TELEVISIÓ I LA RÀDIO:

- La Premsa és un mitjà editat normalment amb una periodicitat diària o setmanal,la funció principal consisteix a presentar notícies.La premsa a més pot defensar diferents postures públiques, proporcionar informació, aconsellar als seus lectors... En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèries d'opinió.

- La Ràdio és una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. Aquest mitjà de comunicació és efectiu per l'home; doncs no necessita d'imatges per poder transmetre la informació. Pel seu abast electromagnètic li és molt més fàcil poder arribar a llocs llunyans.

- La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió.


Cal destacar però, que hi ha certs aspectes en comú que uneixen aquestes tres eines: totes elles tenen intenció de comunicar i transmetre informació, sigui d'actualitat, d'entreniment i/o d' humor.

Són eines socials que formen part del nostre dia a dia.

Implicacions dels mitjans de comunicació

Els mitjans tenen implicacions socials i polítiques:
A continuació podreu veure com certs personatges intenten transmetre una ideologia i creença gràcies als mitjans de comunicació. En aquest cas vers els catalans des del odi i el mal comportament. La persona que visualitzareu en el següent vídeo demostra com no té idea de que és el respecte. On està la professionalitat? No dic més.





Si voleu més informació sobre aquest personatge, només heu d'entrar al youtube!

Vull destacar també la influència política i social de certs programes, que fan als canals d'Intereconomia i VEO7, entre d'altres com Tele Madrid, vers determinats espectadors que es deixen influenciar i/o manipular per persones que es consideren professionals de la comunicació, els quals, en certs moments, parlen per parlar, sense cap sentit ni coherència. Veieu un clar exemple:



Els mitjans tenen implicacions comercials:
Què millor que parlar d'un clar exemple: La Coca cola. Es va donar a conèixer fa molts anys, i gràcies als mitjans de comunicació i a les despeses econòmiques invertides per donar a conèixer aquesta beguda, d'una forma que atregui l'atenció dels espectadors, ha aconseguit ser la "number one" en tot el món.
Com bé diu l'anunci: "SEMPRE COCA COLA!!"

L'ús dels mitjans de comunicació

INTERNET
L’accés a Internet és una de les pràctiques que més realitzo per diferents raons i objectius:
- Visualització i lectura de diferents notícies d’actualitat, les quals les tinc a l’abast sense necessitat de fer ús de la premsa escrita. Fet que no només m’influeix a mi, sinó que aquest mitjà d’informació i comunicació està arreu del món creant així la massificació d’aquesta eina interactiva.
- Navegar per Internet sense una finalitat concreta. Moltes són les hores que dedico a navegar per Internet, no només per informar-me de fets vigents a la nostra societat i al món en general; Sinó per anar més enllà i endinsar-me en les relacions socials, fer la xafardera, per l’intercanvi de punts de vista... És molt interessant iniciar la conversa amb una persona i acabar discutint o parlant de fets socials que ens poden interessar i enriquir-te així de diferents opinions, és a dir, alimentar-te de nous sabers i amb persones que potser no coneixes. Poder riure, compartir moments, hores i no haver de posar-li cara a aquesta comunicació, només paraules.

En definitiva, l''Internet, em serveix per informar-me, comunicar-me i passar una bona estona.

L'ús dels mitjans de comunicació

TELEVISIÓ I RÀDIO
La ràdio i la televisió formen part de la meva vida. Indirectament o directament escolto la ràdio i la televisió. M’informo del dia a dia de la societat, de com evolucionen certs aspectes i interessos econòmics, polítics i educatius. Però també, destaco, els programes d’humor i d’entreteniment, ja que l’ús que, majoritàriament, faig de la televisió i la ràdio és per poder passar una bona estona escoltant aquests programes.
A la televisió veig l’APM, que ja com vaig comentar en el fòrum de l’assignatura “EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ” és el meu programa preferit. Et fan veure l’ànim de lucre de molts programes, gràcies a l’humor que li posen.
A la ràdio, no només escolto música i programes d’entreteniment com, per exemple, “ Buenos días Javi Nieves”, entre d’altres, sinó que en determinats moments també faig ús de CATINFO, on informen als oients d’aspectes importants, d’actualitat, vigents arreu del món.

L'ús de la televisió, la ràdio i la premsa

Hola a tothom!

Bé, em dic Aina Valls i estic cursant tercer de magisteri d'educació infantil. Fa només dos dies que estic matriculada en aquesta assignatura ja que anava a cursar la d'esports al medi natural però, per motius personals i econòmics, no l'he pogut fer.

Quin ús faig de la televisió, la ràdio i la premsa?

Doncs, ara per ara, he de dir que faig molt més ús de la ràdio i la televisió que de la premsa. La ràdio l'escolto constantment quan vaig amb el cotxe i la televisió la miro cada dia sigui dinant, sopant, estirada al llit abans de dormir... Ara que em sorgeix la possibilitat de veure quin ús faig dels mitjans de comunicació, me n'adono que aquests formen part, dia rere dia, de la meva vida.

PD: Crec que actualment, en la societat que vivim, si desapareix la televisió, ràdio o premsa, per un dia, el món es tornaria boig ja que, com tots sabem, són els mitjans de comunicació més utilitzats.