Els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació

Per parlar dels valors que s'intenten transmetre a l'escola vull fer referència a valors com la llibertat, la convivència, el treball, l'autonomia, la individualitat, la solidaritat, l'amistat, l'educació, el pluralisme, la responsabilitat, el respecte, la comunicació, entre d'altres.
Per educar a l'escola cal un acte de voluntat, és a dir, entendre que l'ensenyament és cosa de tots, en això consisteix l'acció educativa. És entendre, des del punt de vista del mestre, que la intenció és transmetre una cultura i la capacitat de formar persones capaces de viure en una societat i que poc a poc siguin persones lliures, participatives i autosuficients. L'escola no diu a cada persona com ha de ser i/o fer, sinó que dóna als infants les eines per poder, de mica en mica, poder integrar-se en aquesta societat tan complexa. Per tant, entenen per sobre de tot, que cada persona és diferent.
En canvi, els mitjans de comunicació influeixen en les maneres de fer i de comportar-se de les persones en la societat. Juguen amb les emocions, els valors i els sentiments. Ens fan associar un producte, una notícia, una acció… a un valor desitjat: benestar, felicitat, èxit, seguretat, aventura, contraposició, odi cap a alguna cosa o alguna persona... Distorsionen la realitat de manera que les imatges, paraules, música, text,etc. Poc tenen a veure amb la realitat. Amaguen la finalitat que es proposen i enlluernen a l’espectador amb la forma com ho presenten.

Descripció d'un anunci de televisió

ANUNCI DE TVE - EL CANVI CLIMÀTIC.

He triat aquest anunci ja que transmet una realitat vigent: l’afecta que està tenint pel nostre planeta el canvi climàtic. En aquest anunci no fan falta paraules, les imatges i la cançó de fons, de Joan Manuel Serrat cantada per una nena, et fan veure el que volen transmetre.

L’anunci comença amb una imatge i un any, el 2007. Durant el transcurs de l’anunci es va veient un paisatge de fons que va canviant en relació als anys. En un inici s’observa un paisatge verd, ple de vida, mentre que els anys van augmentant, el paisatge acaba sent desolador. Tot això, mentre s’escolta la cançó. Només s’escolta una veu en off al final que diu: si no aturem el canvi climàtic, els nostres fills no coneixeran aquesta terra, canviem-ho!

És possible que cuidem el nostre planeta si tots som conscients d’aquesta necessitat. Però en aquest món on el consumisme, materialisme,... és la principal forma de vida de tots nosaltres, serà bastant difícil aconseguir-ho. Fent anuncis com aquest no aconseguiran canviar la mentalitat de la societat en relació al canvi climàtic, però si que fan l’intent recordant als espectadors que els que realment ho patiran no serem nosaltres, sinó els nostres fills.

Si no el visualitzeu de forma correcta, entreu al següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=1DDM6JQEmXA

Personatges de la sèrie de televisió "AÍDA"

A continuació podeu veure un petit anàlisi de dos personatges de la sèrie "Aída":

“El Luisma”: És un noi alt i sempre vesteix amb texans i samarretes ajustades. Es relaciona amb tothom però va molt a la seva. És un toxicòman recuperat que ha perdut, durant el procés de desintoxicació, el poc sentit comú que tenia abans de caure en el món de les drogues. Viu a casa la seva germana Aída ( ella ja no surt a la sèrie ) amb la seva mare i els seus tres nebots. De totes les idees del món, aquest personatge sempre escollirà la pitjor de totes per sortir-se’n amb la seva, sense importar-li el que hagi de fer per aconseguir-ho. Cal dir però, que en el fons és bon noi i respectuós, però com fa el paper de tonto, se n’adona, sempre massa tard, que el que fa o farà pot afectar a algú.
Està enamorat de la “Paz”, i encara que va ser difícil enamorar-la, ara per ara, estan sortint i vivint junts.

"Fidel": És un noi alt, amb els cabells arrissats i porta ulleres. És homosexual i no ho amaga, no té por del que pensa ni de mostrar com és. Sap que és intel·ligent i l’agrada relacionar-se amb gent com ell. Encara que és molt sociable i li agrada tenir sempre la raó, mostra una gran inseguretat i és molt sensible. Té gestos extremadament afeminats i els utilitza per a captar l’atenció del qui té al costat.
Té la necessitat de sentir-se estimat, i encara que no ho diu ho demostra amb els seus pensaments, somnis, desitjos de trobar el seu príncep blau i que l’estimi per tota la vida.
El Rol d’aquest noi, en un principi podria dir que no té gaire a veure amb molts dels altres personatges de la sèrie ja que són incults i egocèntrics. Però no passa pas desapercebut ja que es fa notar i és relaciona amb tothom.

COMENTARI DE L'ARTICLE: Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Al llarg de la història tant la ràdio com la televisió han emès programes ficticis que inicialment s'han fet passar per històries reals. La majoria dels mitjans que han participat en aquestes emissions s'han defensat davant la polèmica i l'escàndol provocats assegurant que en realitat aquests simulacres són un exercici per demostrar les reaccions que tindria la societat davant d'un fet similar i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat.

Impressionant veure el gran impacte social que tenen els mitjans de comunicació vers les persones. Sigui mentida o veritat el que en ells s'hi diu, saben quines estratègies aplicar per manipular i fer creure a l'espectador que el que estan dient està succeint de veritat.

Les característiques doncs, que són iguals en tots els telenotícies i que van utilitzar també per donar a conèixer aquestes notícies falses són:

- Careta de presentació:
Imatges efectistes de presentació destinades a identificar el programa que, acompanyades de la música, creen un ambient d'interès i transcendència sobre allò que es veurà.

- Presentació de titulars:
Mitjançant un llenguatge breu i impactant es fa referència a les notícies més importants del dia. En aquests titulars juga un paper fonamental el to de veu, categòric, sense discussió, d'allò que s'ha esdevingut. De fet, ja és la primera selecció que té com a objectiu presentar quines són les notícies que aquella cadena televisiva considera més interessants.

- Presentador/a:
El presentador no és aliè a aquest plantejament intencionat.

-Llenguatge connotatiu:
És un dels aspectes que passen més desapercebuts i que, això no obstant, donen una càrrega d'intencionalitat més gran a la notícia.
El to de veu, lleugerament satisfactori de vegades, amb certa ironia, amb un xic de sorna o amb to de descrèdit d'altres vegades, fan que la notícia aparentment presentada com a neutra, en realitat no ho sigui, ja que el locutor està utilitzant altres formes d'expressió a més de les derivades del camp semàntic de la paraula.

- Muntatge:
Els telenotícies, igual que d'altres gèneres audiovisuals, estan condicionats pel muntatge, en aquest cas de les notícies, és a dir, del seu encadenament, del seu lloc en el programa.

Tots sabem que els telenotícies tenen un interès social ja que són considerats com a fonts d'informació real.

La cordialitat, presència, forma de transmetre i donar a conèixer la informació, per part dels presentadors i del telenotícies en general, et fa veure la importància en l'utilització de les característiques anteriorment esmentades, per captar l'atenció de l'espectador.
Els motius més importants cal trobar-los en:
- La gran audiència: En ser tanta la gent que veu els informatius de la televisió (és la principal font de notícies per a la majoria de la població) serà molta la gent sobre la qual la televisió tindrà influència.
- La ignorància de les limitacions: Si l'espectador no és conscient de les limitacions que hem anat mostrant (la tv no presenta tota la realitat, no mostra tots els temes, ni totes les imatges, ni expressa totes les idees, està sotmès a pressions comercials, d'audiència, etc.) seguirà confiant excessivament en la televisió i en la seva capacitat de ser un reflex de la realitat. Per tant, la manca de sentit crític de l'espectador dóna encara més força a la televisió. La força de les imatges: Aquest és el punt clau.
Els seus trets fonamentals són:
--> La credibilitat. Pel simple fet que estem veient imatges d'un fet ens el creiem de manera espontània. És un mecanisme automàtic de la nostra ment i de la nostra cultura. Si ho estic veient, m'ho crec.
--> L'expressivitat. Les imatges comuniquen moltes coses, són un element expressiu de primer ordre.
--> L'impacte de les emocions. Aquest és el principal motiu pel que les imatges tenen tanta força. Poden modificar opinions i conductes i portar-nos a prendre decisions importants per a la nostra vida amb més contundència que qualsevol altra versió dels fets que ens arribi a través de la ràdio o els diaris. Les imatges tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat fins a extrems que a vegades ens pot costar controlar. Les imatges passen de llarg pel nostre cervell i arriben directament al cor on toquen la nostra emotivitat. La raó s'ho mira de lluny.

Són notícies que han seguit els criteris d'excepcionalitat, de conseqüències per la població, de proximitat emocional, de proximitat temporal i d'existència d'imatges.

Per tant, i per concloure, deixar constància de que les imatges, l'esdeveniment, el missatge, els elements vigents en el text en off, la manipulació i el gran impacte social que aquest mitjà de comunicació té pels espectadors és el que fa que esdeveniments que no són reals, ho acabin éssent.

FETS QUE ACTUALMENT SÓN NOTÍCIA

Excepcionalitat: Serà notícia allò que sigui poc habitual, el contrari a la normalitat. Rellevància dels personatges implicats: Un fet poc important que afecti una persona molt coneguda pot ser considerat notícia simplement per la rellevància social de la persona implicada.
Per posar un clar exemple d'aquests dos criteris veieu el següent enllaç on segueixen parlant de Michael Jackson després de la seva mort. Personatge amb una gran rellevància social, que serà notícia diguin el que diguin :
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/01/cultura/1270099749.html

Rellevància dels personatges implicats: Un fet poc important que afecti una persona molt coneguda pot ser considerat notícia simplement per la rellevància social de la persona implicada.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/04/baleares/1270381006.html

Conseqüències per a la gent: Fet que ens afecta a tots, la crisi econòmica, veieu el següent enllaç:
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/08/ciencia/1244485028.html


Proximitat emocional: Serà notícia allò que ens afecta i ens cau a la vora sigui perquè ha succeït a prop d'on som o perquè la gent implicada ens és propera (perquè han nascut al mateix lloc que nosaltres)
http://www.molletama.cat/societat/mes_de_300_persones_demanen_justicia_per_la_mort_d%E2%80%99una_parella_a_sant_fost-5002509.html
Sóc de Sant Fost de Campsentelles i al enterar-me d'aquesta notícia em vaig sentir molt malament, ja que conec al noi que va provocar l'accident. Rabia, pena i impotència és el que vaig sentir.

Proximitat temporal: Allò que acaba de passar és més notícia que allò que va passar ahir encara que tingui la mateixa importància.
http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2010/04/04/motor/1270365013.html

"Efecte agenda":dels "atentats suicides" succeïts al metre de Moscú, comencen a sorgir nous implicats, noves sospites, relacionen un cas amb un altre,...Passi el que passi i trobin el que trobin serà notícia:

http://noticias.es.msn.com/noticia.aspx?cp-documentid=152824117

UNA MATEIXA NOTÍCIA EN DOS MITJANS DIFERENTS

Els missatges que nosaltres rebem tenen un referent i poden ser esdeveniments públics, però la seva interpretació pot variar segons el receptor, emissor, contingut i la forma en què es presenta. En aquest apartat, doncs, vull deixar constància de com una mateixa notícia (Victor Valdés continuarà éssent el porter del barça?), la donen a conéixer d'una manera o un altre segons els interessos dels emissors.

Els vídeos que es poden visualitzar a continuació, és informació extreta de les notícies de TVE3 i del canal d'Intereconomia: el programa Punto pelota.




Et donen a conèixer aquesta notícia des del punt de vista de que Victor Valdés és un bon professional, bon company, i necessari en el equip. Destaquen el fet de que com a bon professional es mereix un bon sou. És considerat doncs un molt bon porter i el valoren com a tal.

No el critiquen, no es posicionen en com és ell o quin caràcter té, només destaquen una realitat vigent per ell: la renovació o no , del contracte, com a porter del barça.

Des d’un començament ja introdueixen el que diran deixant constància de que “Victor Valdés és i será el eterno portero en duda, siempre qüestionado y pocas veces reconocido”, o “La potería blaugrana ha hecho de Valdés un rebelde, indolente, a veces hasta desafiante”.

Utilitzant imatges de la pel·lícula “Rebelde sin causa”, o frases que Valdés ha pogut dir, porten la notícia cap allà on volen. No deixen a l’espectador que pugui extreure les seves pròpies conclusions, sinó que són ells mateixos, d'una forma inapreciable, els que estan dient com i que han de pensar. Un clar exemple és quan parlen de Valdés comparant-lo amb Casillas. Victor com a professional que és, vol ser reconegut com a tal. No vol ser comparat amb cap altre porter i aquí, els del programa "Punto Pelota", fan aquesta comparació que no és gens necessària. És veu el clar muntatge, com bé diu l'article: D'aquesta manera, l'espectador, de manera inconscient, relaciona les dues notícies amb un mateix estat d'ànim i la primera reforça la segona. I també es dóna a l'inrevés, després d'una notícia que és presentada com a negativa o irònica, pot ser el torn de presentar les notícies de l'oposició o de les "malifetes" dels grups que es mouen fora del sistema.

Es veu la clara diferència entre com exposen el contingut i com el presenten en els dos canals. En el segon vídeo introdueixen valoracions, o parts de la carrera professional de Valdés, que pel context i per la informació que estan proporcionant no són coherents o necessàries. En canvi, en el primer vídeo és veu com l’aprecien, el valoren i el volen com a porter de l’equip de futbol que representa a Barcelona.
S'aprecia, doncs, el clar posicionament de TVE3 amb el Barça i del canal intereconomia amb el Madrid. Diferències que estan en el futbol, però també en la política i en la forma de pensar de moltes persones. Una persona és lliure de creure i defensar la seva ideologia, però les notícies es posicionen massa en el que ells creuen. Com a professionals de la informació haurien de ser més imparcials, sobre tot en el cas d’intereconomia. El to de veu, així doncs el llenguatge connotatiu, la música de fons, les imatges que s'hi poden observar... tot és una influència, negativa o positiva, cap a l’espectador.