L’alfabetització mediàtica implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diversos aspectes dels diferents llenguatges i mitjans de comunicació. Sense aquesta capacitat fonamental, els ciutadans tenim molt difícil l’accés a les oportunitats que digitalment se’ns ofereixen avui en dia. El Parlament europeu assenyala que la nova assignatura haurà de tenir “un caràcter pràctic i pluridisciplinar, vinculat a matèries econòmiques, polítiques, literàries, socials, artístiques i informàtiques, així com a projectes extraescolars”. I recomana “l’elaboració de productes mediàtics amb la participació d’alumnes i professors com a mesura de formació pràctica”. A més, també subratllen la necessitat de millorar les infraestructures en les escoles perquè tots els alumnes tinguen accés a Internet.
A l’informe aprovat s’assenyala la necessitat de impulsar l’alfabetització mediàtica també entre els adults perquè són ells qui influeixen en els hàbits d’utilització dels mitjans utilitzats pels infants.
Com es pot valorar en el que he comentat, crec que l'aplicació d'aquesta assignatura tindria més avantatges que inconvenients ja que des de l’escola, s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes a entendre i intactuar amb els mitjans audiovisuals, aquestes disciplines poden ser l’instrument que propici l’anàlisi dels mitjans de comunicació des d’una vessant pràctica i dotar l’alumnat amb unes eines per enfrontar-se, per exemple, a la publicitat, a la informació i l'opinió en els mitjans de comunicació de masses, al cinema... des d’una vessant més crítica i constructiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada