Al llarg de la història tant la ràdio com la televisió han emès programes ficticis que inicialment s'han fet passar per històries reals. La majoria dels mitjans que han participat en aquestes emissions s'han defensat davant la polèmica i l'escàndol provocats assegurant que en realitat aquests simulacres són un exercici per demostrar les reaccions que tindria la societat davant d'un fet similar i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat.
Impressionant veure el gran impacte social que tenen els mitjans de comunicació vers les persones. Sigui mentida o veritat el que en ells s'hi diu, saben quines estratègies aplicar per manipular i fer creure a l'espectador que el que estan dient està succeint de veritat.
Les característiques doncs, que són iguals en tots els telenotícies i que van utilitzar també per donar a conèixer aquestes notícies falses són:
- Careta de presentació:
Imatges efectistes de presentació destinades a identificar el programa que, acompanyades de la música, creen un ambient d'interès i transcendència sobre allò que es veurà.
Imatges efectistes de presentació destinades a identificar el programa que, acompanyades de la música, creen un ambient d'interès i transcendència sobre allò que es veurà.
- Presentació de titulars:
Mitjançant un llenguatge breu i impactant es fa referència a les notícies més importants del dia. En aquests titulars juga un paper fonamental el to de veu, categòric, sense discussió, d'allò que s'ha esdevingut. De fet, ja és la primera selecció que té com a objectiu presentar quines són les notícies que aquella cadena televisiva considera més interessants.
Mitjançant un llenguatge breu i impactant es fa referència a les notícies més importants del dia. En aquests titulars juga un paper fonamental el to de veu, categòric, sense discussió, d'allò que s'ha esdevingut. De fet, ja és la primera selecció que té com a objectiu presentar quines són les notícies que aquella cadena televisiva considera més interessants.
- Presentador/a:
El presentador no és aliè a aquest plantejament intencionat.
El presentador no és aliè a aquest plantejament intencionat.
-Llenguatge connotatiu:
És un dels aspectes que passen més desapercebuts i que, això no obstant, donen una càrrega d'intencionalitat més gran a la notícia.
El to de veu, lleugerament satisfactori de vegades, amb certa ironia, amb un xic de sorna o amb to de descrèdit d'altres vegades, fan que la notícia aparentment presentada com a neutra, en realitat no ho sigui, ja que el locutor està utilitzant altres formes d'expressió a més de les derivades del camp semàntic de la paraula.
És un dels aspectes que passen més desapercebuts i que, això no obstant, donen una càrrega d'intencionalitat més gran a la notícia.
El to de veu, lleugerament satisfactori de vegades, amb certa ironia, amb un xic de sorna o amb to de descrèdit d'altres vegades, fan que la notícia aparentment presentada com a neutra, en realitat no ho sigui, ja que el locutor està utilitzant altres formes d'expressió a més de les derivades del camp semàntic de la paraula.
- Muntatge:
Els telenotícies, igual que d'altres gèneres audiovisuals, estan condicionats pel muntatge, en aquest cas de les notícies, és a dir, del seu encadenament, del seu lloc en el programa.
Els telenotícies, igual que d'altres gèneres audiovisuals, estan condicionats pel muntatge, en aquest cas de les notícies, és a dir, del seu encadenament, del seu lloc en el programa.
Tots sabem que els telenotícies tenen un interès social ja que són considerats com a fonts d'informació real.
La cordialitat, presència, forma de transmetre i donar a conèixer la informació, per part dels presentadors i del telenotícies en general, et fa veure la importància en l'utilització de les característiques anteriorment esmentades, per captar l'atenció de l'espectador.
Els motius més importants cal trobar-los en:
- La gran audiència: En ser tanta la gent que veu els informatius de la televisió (és la principal font de notícies per a la majoria de la població) serà molta la gent sobre la qual la televisió tindrà influència.
- La ignorància de les limitacions: Si l'espectador no és conscient de les limitacions que hem anat mostrant (la tv no presenta tota la realitat, no mostra tots els temes, ni totes les imatges, ni expressa totes les idees, està sotmès a pressions comercials, d'audiència, etc.) seguirà confiant excessivament en la televisió i en la seva capacitat de ser un reflex de la realitat. Per tant, la manca de sentit crític de l'espectador dóna encara més força a la televisió. La força de les imatges: Aquest és el punt clau.
Els seus trets fonamentals són:
--> La credibilitat. Pel simple fet que estem veient imatges d'un fet ens el creiem de manera espontània. És un mecanisme automàtic de la nostra ment i de la nostra cultura. Si ho estic veient, m'ho crec.
--> L'expressivitat. Les imatges comuniquen moltes coses, són un element expressiu de primer ordre.
--> L'impacte de les emocions. Aquest és el principal motiu pel que les imatges tenen tanta força. Poden modificar opinions i conductes i portar-nos a prendre decisions importants per a la nostra vida amb més contundència que qualsevol altra versió dels fets que ens arribi a través de la ràdio o els diaris. Les imatges tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat fins a extrems que a vegades ens pot costar controlar. Les imatges passen de llarg pel nostre cervell i arriben directament al cor on toquen la nostra emotivitat. La raó s'ho mira de lluny.
La cordialitat, presència, forma de transmetre i donar a conèixer la informació, per part dels presentadors i del telenotícies en general, et fa veure la importància en l'utilització de les característiques anteriorment esmentades, per captar l'atenció de l'espectador.
Els motius més importants cal trobar-los en:
- La gran audiència: En ser tanta la gent que veu els informatius de la televisió (és la principal font de notícies per a la majoria de la població) serà molta la gent sobre la qual la televisió tindrà influència.
- La ignorància de les limitacions: Si l'espectador no és conscient de les limitacions que hem anat mostrant (la tv no presenta tota la realitat, no mostra tots els temes, ni totes les imatges, ni expressa totes les idees, està sotmès a pressions comercials, d'audiència, etc.) seguirà confiant excessivament en la televisió i en la seva capacitat de ser un reflex de la realitat. Per tant, la manca de sentit crític de l'espectador dóna encara més força a la televisió. La força de les imatges: Aquest és el punt clau.
Els seus trets fonamentals són:
--> La credibilitat. Pel simple fet que estem veient imatges d'un fet ens el creiem de manera espontània. És un mecanisme automàtic de la nostra ment i de la nostra cultura. Si ho estic veient, m'ho crec.
--> L'expressivitat. Les imatges comuniquen moltes coses, són un element expressiu de primer ordre.
--> L'impacte de les emocions. Aquest és el principal motiu pel que les imatges tenen tanta força. Poden modificar opinions i conductes i portar-nos a prendre decisions importants per a la nostra vida amb més contundència que qualsevol altra versió dels fets que ens arribi a través de la ràdio o els diaris. Les imatges tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat fins a extrems que a vegades ens pot costar controlar. Les imatges passen de llarg pel nostre cervell i arriben directament al cor on toquen la nostra emotivitat. La raó s'ho mira de lluny.
Són notícies que han seguit els criteris d'excepcionalitat, de conseqüències per la població, de proximitat emocional, de proximitat temporal i d'existència d'imatges.
Per tant, i per concloure, deixar constància de que les imatges, l'esdeveniment, el missatge, els elements vigents en el text en off, la manipulació i el gran impacte social que aquest mitjà de comunicació té pels espectadors és el que fa que esdeveniments que no són reals, ho acabin éssent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada